Estic viu per tu JanaEn fas divuit , és molt fort.Surt i menja't el món No paris de crèixer, de fer-te respectar, de esforçar-te per aconseguir els teus somnisTens la maduresa d'una dona i l'esperit d'una nena de la meva nena... No deixis perdre aquest equilibriEstic viu per tu Jana T'adormies amb mi cada nit, fen-te així al cul...Em sortit a buscar bolets i llenyaHem anat a veure el Barça, el Palamós, de camping , a hotels, a Port Aventura... Concerts a Sa CaletaA la neu, a la platja, al riuEn tren, en barco, en moto... Ens hem trovat de festa...Estic viu per tu JanaHem perdut el coneixement un davant l'altre T'he portat sempre arreu... Massa bars, potser...Jo et vaig fer de Rei i tu de princesaFeiem deures i apreníem juntsJa saps on trobar-me, no tinguis mai por de dir-me res....res.T'estimo i sempre t'estimaré Estic viu per tu...Jana
Cambiar fondo del poema
En el eco del tiempo, Jana, despierto,
tu risa ilumina cada puerto.
En este nuevo ciclo, dieciocho las velas,
brillan tus sueños, como estrellas gemelas.
Sigue adelante, no pares jamás,
consigue tus sueños, con fuerza audaz.
Eres mujer, y aún niña también,
no dejes que el equilibrio se pierda en el vaivén.
Recuerdos de noches, cuando dormías,
tu respiración, mi melodía.
Buscando bolets y sueños al sol,
juntos perdidos en un mundo de rol.
A la montaña, al mar, siempre en aventura,
Barça, Palamós, en nueva postura.
Del río al concierto, al tren y al barco,
cada momento, un nuevo marco.
Perdidos, encontrados, en fiesta y paz,
todas las memorias que el tiempo da.
Rey y princesa, de cuentos sin fin,
tus miedos conmigo, se vuelven sutil.
Siempre aquí estoy, y te seguiré,
te amo, Jana, en cada amanecer.
Vivo por ti, mi dulce ilusión,
en cada latido, mi corazón.